JOAN DE L'ORS
Un
còp, un òme e una femna eran partits querre de bòsc. Arriberon
dins un endrech que l'i aviá de branchas pechonas. L'òme dissec a
la femna :
« -
Aquí, l'i de bòsc pechon : fai ton javeu. Ieu, vau veire un
pauc mai luench se ne'n trobo pas mai gròs. »
L'òme
se'n anec e la femna se betec a faire son fais.
D'aqueu
temps, un ors choliava l'òme e la femna. E quora l'òme fuguec
partit, arribec en corrent e se prenguec la femna us l'espalta. S'en
anec leu-leu dinqu'a sa tuna. Betec una gròssa peira per tapar la
pòrta per que la femna poissi pas se'n anar. La laissec dins la tuna
e se'n anec querre de vianda per la norrir.
Un
beu jorn, aquela femna fuguec gròssa, e quauques meses après
espelissec un pechon garçon. Coma faire per sonhar aqueu dròlle ?
Fuguec oblijaa de prendre sas raubas per tenir pròpre. Tant que
fuguec pechon, li bailec de son lach. Mas après, fuguec oblijaa de
li bailar de vianda coma a n-ela, que i aviá ren d'autre !
Lo
pechon cressiá. Ambé lo temps aviá apres a marchar puei a a
parlar. Sa maire li fasiá comprendre que l'ors era una bèstia fera
e qu'era pas son paire, que defòra l'i aviá lo soleu, los auceus,
qu'era jòli..........
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire