lundi 27 octobre 2014

27/10/2014 / Joan de l'Ors ( seguida)

JOAN SENSA PAUR

     Alora los vaquí partits totes dos. Fagueron un pauc de chamin e troberon encara
 un autre òme que promenava.
     Li disseron :
- Bonjorn, Monsur. Onte siatz partit ?
- Me'n vau querre fortuna.
- Bè,venetz ambé nosautres. Coma vos crian ?
- Ieu, me dison Joan sensa Paur.

     Eran Joan totes tres ! E los vaquí partits sus la rota. Arriberon dins un vilatge.
L'i dintreron e demanderon se l'i aviá pas d'òbra.
     Lo monde responderon :
- Oc, n'i a, de trabau, mas solament es muench d'aquí ! N'i a dins unchasteu dau Mago qu'es ailamont a la poncha de la montanha. Chau prendre lo chamin dins lo bòsc. Puei trobaretz un aubre qu'es aut, aut, tant aut que se'n vei pas la poncha !
Escalaretz aquel aubre e d'aquí veiretz lo chasteu e n'en prendretz la direction.

L'AUBRE GIGANT

     Los vaquí partits. Prengueron lo chamin dau bòsc e arriberon davant l'aubre. Joan de l'Ors dissec a Joan sensa Paur :
- Tu qu'as ges de paur, monta a la poncha de l'aubre, puei diràs qué direccion chau prendre.
     Joan sena Paur se betec a escalar, e monta que montarà, montec dos jorns e poguec pas arribar a la poncha. Alora davalec en disent qu'era pas possible de l'i montar, qu'a n-un moment fasiá una bisa terribla, qu'a d'autres moments fasiá un fred dau diable.

     Alora, Joan de l'Ors faguec a Joan lo Boscatier :
- Tu, es qu'as l'abituda dau bòsc, benleu l'i arribaràs ? Monta, tu !

     Alora, Joan lo boscatier se betec a montar. Montec, montec ...
Montec quatre jorns. Era long, era aut aquel aubre ! E poguec pas arribar a la cima. Davalec mai e dissec a Joan de l'Ors :
-Es pas possible de l'i arribar ...................

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire