jeudi 30 octobre 2014

06/10/2014 : Joan de l'Ors (seguia)

Joan de l'Ors (la seguia)


Lo pechon compreniá e era tot content de saupre qu'un jorn sòrtiriá d'aquí. E totes los jorns, anava veire se poiá faire bolegar la gròssa peira.

Un jorn qu'aviá quasi set ans arribec a la faire bolegar, e poguec veire un pechon trauc ambé la lume. Se virec vers sa maire e li dissec :
« - O maman, es verai, es ben defòra ; Vau faire brandar la peira e dins quauques jorns poirem passar ! »
La maire era ben contenta. Tots los jorns, anavan totes dos veire si poián tombar la peira. E un beu jorn, arriberon a la desquilhar. Alora, se'n aneron leu-leu dinqu'au bòsc qu'era pròchi. Per fortuna son òme achampava de bòsc per faire de javeus.

La maire dissec au pechon :
-Vaquí ton paire, aprocha-te e cria-lo.
Alora lo pechon s'avançec. E coma era un pauc mai pròchi de l'òme, criec :
-Papà !, tres còps. Lo paire sabiá pas d'onte veniá aquò. Se dreissec, e lo pechon criec encara :
-Papà !

Veguec d'onte veniá aqueu bram, e anec au rescòntre dau pechon, e li faguec coma aquò :
- Coma vai que m'apelas « papà » ?

Lo pechon respondec :
- Es ma maire que m'a dich qu'eriatz mon paire.
- E onte es ta maire ?
- Es darrier aquel aubre, ailavau !
Era quasi nusa e ausava pas de se laissar veire »

Alora, l'aneron querre e l'òme la curbissec ambé sa vesta. E coma l'ors fasiá grand bruch e cherchava d'en pertot, partisseron a la corsa dinqu'au vilatge.

29/09/2014 : Joan de l'Ors

JOAN DE L'ORS

Un còp, un òme e una femna eran partits querre de bòsc. Arriberon dins un endrech que l'i aviá de branchas pechonas. L'òme dissec a la femna :
« - Aquí, l'i de bòsc pechon : fai ton javeu. Ieu, vau veire un pauc mai luench se ne'n trobo pas mai gròs. »
L'òme se'n anec e la femna se betec a faire son fais.

D'aqueu temps, un ors choliava l'òme e la femna. E quora l'òme fuguec partit, arribec en corrent e se prenguec la femna us l'espalta. S'en anec leu-leu dinqu'a sa tuna. Betec una gròssa peira per tapar la pòrta per que la femna poissi pas se'n anar. La laissec dins la tuna e se'n anec querre de vianda per la norrir.

Un beu jorn, aquela femna fuguec gròssa, e quauques meses après espelissec un pechon garçon. Coma faire per sonhar aqueu dròlle ? Fuguec oblijaa de prendre sas raubas per tenir pròpre. Tant que fuguec pechon, li bailec de son lach. Mas après, fuguec oblijaa de li bailar de vianda coma a n-ela, que i aviá ren d'autre !

Lo pechon cressiá. Ambé lo temps aviá apres a marchar puei a a parlar. Sa maire li fasiá comprendre que l'ors era una bèstia fera e qu'era pas son paire, que defòra l'i aviá lo soleu, los auceus, qu'era jòli..........

03/11/2014 : Joan de l'Ors (seguia)

L'AUBRE GIGANT 

[......] A un moment, fai un vent terrible, a un autre moment, gela e a un autre moment, fai una chalorassa que  te tira tota l'aiga dau còrs. Enfin, es pas possible de l'i arribar !
- Siatz bòns per ren ! L'i monto !

     Alora, se betec a escalar l'aubre. E escala qu'escalarà ... E per anar mai leu se betec a córrer. Arribec a la cima. D'ailamont, veiec lo chasteu qu'era sus una plana. Mas era claus de barras de ferre ponchuas au bot, coma de lanças.

LO CHASTEU DAU MAGO

     Davalec l'aubre e se beteron en rota vers lo chasteu. E marcha que marcharà, arriberon au chasteu. Mas per l'i intrar, era pas aisat, era pas possible. Joan de l'Ors dissec a Joan sensa Paur de montar a la cima de la barranha e de sautar de l'autre costat. Montec, montec dinqu'a la poncha. Mas après, eran las lanças que li traucavan lo ventre.
     Alora, davalec e dissec :
- Es pas possible. Me vòlo pas crebar lo ventre, ieu, per sautar aquela barranha !
     Joan de l'Ors faguec a Joan lo Boscatier :
- Tu qu'as una bòna àpia, copa dos o tres barreus : vòlo faire una dubertura, per passar !

     Alora, Joan de l'Ors lo Boscatier mandec de còps d'àpia, mas la barranha era pas de ferre e non de bòsc, e li arribec pas.
     Joan de l'Ors faguec :
- Me siáu mau afraitat ; a ieu ; me vau assaiar ambé la cana.
[........]

lundi 27 octobre 2014

27/10/2014 / Joan de l'Ors ( seguida)

JOAN SENSA PAUR

     Alora los vaquí partits totes dos. Fagueron un pauc de chamin e troberon encara
 un autre òme que promenava.
     Li disseron :
- Bonjorn, Monsur. Onte siatz partit ?
- Me'n vau querre fortuna.
- Bè,venetz ambé nosautres. Coma vos crian ?
- Ieu, me dison Joan sensa Paur.

     Eran Joan totes tres ! E los vaquí partits sus la rota. Arriberon dins un vilatge.
L'i dintreron e demanderon se l'i aviá pas d'òbra.
     Lo monde responderon :
- Oc, n'i a, de trabau, mas solament es muench d'aquí ! N'i a dins unchasteu dau Mago qu'es ailamont a la poncha de la montanha. Chau prendre lo chamin dins lo bòsc. Puei trobaretz un aubre qu'es aut, aut, tant aut que se'n vei pas la poncha !
Escalaretz aquel aubre e d'aquí veiretz lo chasteu e n'en prendretz la direction.

L'AUBRE GIGANT

     Los vaquí partits. Prengueron lo chamin dau bòsc e arriberon davant l'aubre. Joan de l'Ors dissec a Joan sensa Paur :
- Tu qu'as ges de paur, monta a la poncha de l'aubre, puei diràs qué direccion chau prendre.
     Joan sena Paur se betec a escalar, e monta que montarà, montec dos jorns e poguec pas arribar a la poncha. Alora davalec en disent qu'era pas possible de l'i montar, qu'a n-un moment fasiá una bisa terribla, qu'a d'autres moments fasiá un fred dau diable.

     Alora, Joan de l'Ors faguec a Joan lo Boscatier :
- Tu, es qu'as l'abituda dau bòsc, benleu l'i arribaràs ? Monta, tu !

     Alora, Joan lo boscatier se betec a montar. Montec, montec ...
Montec quatre jorns. Era long, era aut aquel aubre ! E poguec pas arribar a la cima. Davalec mai e dissec a Joan de l'Ors :
-Es pas possible de l'i arribar ...................

samedi 18 octobre 2014

20/10/2014 : Joan de l'Ors (seguia)

La Cana de Joan de l'Ors

    Alora, lo monde dau vilatge li fagueron fabricar una cana coma voliá. Quora fuguec facha, la beteron sus una charreta e l'adusseron sus la paça. D'aquí, disseron a Joan de l'Ors que la cana era lesta e que poiá venir la querre. Avertisseron tot lo monde. E l'i aviá fola per veire aquò ! N'i aviá de grossasses qu'assajavan de levar la cana, mas la fasián mema pas brandar !
    Disseron : 
- Joan de l'Ors, ven prendre ta cana, que l'i a degun que pòt levar !

    Alora, s'avancec e prenguec la cana, òp, coma prenes un bastonet.
    Dissec :
- Bè, aüra, adieu tot lo monde ! Ieu me vau querre fortuna.

 Joan lo Boscatier

    Lo vaquí en rota. E alora, marcha que marcharà, arribec dins un bòsc. Aquí, l'i aviá un bòn òme que copava de bòsc. A chasque còp de destrau, un aubre chaiá au sòu.
"- Tè, dissec, vaquí un bòn òme. Chau que li parliu. Si me pòio betar, ambé v-eu, farem rota ensems e chercharem fortuna totes dos."
    S'aprochec e li dissec :
- De qué fasetz aquí ?
- M'amuso un pauc, fau un pauc de bòsc.
- Avetz una bòna destrau : a chasque còp, tombatz un aubre !
- Oc, es pas marria, la destrau. E vos, onte siatz partit ?
- Bè, me'n vau querre fortuna. Si voletz venir ambé ieu, se tendrem companha.
- D'acòrdi, l'i vau.
- Coma vos dison ?
- Me dison Joan lo Boscatier


samedi 11 octobre 2014

13/10/2014 : Joan de l'ors (la seguia)

      Se pogueron aprochar de las maisons e demanderon ajua : tot lo monde sortisseron defòra e cocheron l'ors a còps de bastons e de fusius.

      La maire se poguec vestir, e fuguec tota contenta de tornar trobar sa maison. Lo pechon viscut dins una tuna la trobava fòrca bela. Eran fòrça uroses totes tres e fagueron una bela festa ambé los vesins.


JOAN DE L'ORS A L'ESCÒLA

    Après quauques jorns, los parents manderon lo pechon a l'escòla. E los autres mainats que sabián l'istòria de Joan lo fasián enrabiar tot lo temps en li criant :
- Joan de l'Ors, Joan de l'Ors !
    V-eu, aquò l'embestiava. Lor demandava de restar quiets, mas tornavan criar :
- Joan de l'Ors, Joan de l'Ors !

    Alora, fenissec per lor mandar de baceus, e coma aviá una fòrça terrible, los mandava au sòu a chasque còps. E los mainats lo disseron als parents que defenderon, a Joan, de tornar a l'escòla. Alora, Joan dissec au monde :
- Bòrd que voletz pas qu'aniu a l'escòla, fabricatz-me una cana que pesa cent quintaus !
   
    Los autres respoderon :
- Que vòls faire d'una cana de cent quintaus ? Arribaràs mema pas a la brandar !
- Vos diso que vòlo una cana coma aquò, si non, tòrno a l'escòla !